CRA’P xerrades 2017
Diumenge 21 de maig a les 12h.
Trobada sobre el teatre com a acte polític. A partir de la peça ‘Los rostros del siencio’ es parlaran temes com la memòria històrica, el teatre com a testimoni, la transmissió de la memòria entre generacions. Diàleg amb Peter Gadish i Carmina Pérez, dues persones, dues generacions, dues procedències (Espanya i Hungria).
Acompanyarem la xerrada amb un vermut.
Peter Gadish, nascut a Hongria el 1947, començà amb la seva experiència teatral des de petit. Va intervenir en teatre infantil, programes radiofònics i de la TV hongaresa. Als 17 anys participà en la fundació d’un grup satíric, va subvencionar els seus estudis universitaris de química tot fent de presentador de conjunts “pop” i de showman en clubs nocturns. Va estudiar interpretació a la Facultat de Teatre de la Universitat de Tel Aviv. El 1981 va ser cofundador del grup de teatre NEVE TZEDEK (Tel Aviv), que representava creacions pròpies i obres d’autors israelians amb fons sociopolític. Des de 1989, ja a Barcelona es dedica principalment a l’ensenyament i a direccions puntuals, impartint classes d’ “Energia i imaginació” i “Clown” a diverses escoles (Col.legi del Teatre, Timbal, Estudis de Teatre, Institut del Teatre, Laboratori de Teatre …) i cursos intensius a diferents llocs.
Carmina Pérez Soriano es va diplomar en Art Dramàtic al Col·legi de Teatre de Barcelona i en Educació Social a l’UB. Es va formar en classes de teatre laboratori a Barcelona i sobre tècnica Stanivslasky amb el col·lectiu El Teatre Vermell a Bielorússia. S’ha format en clown i acrobàcia a l’Escola de Circ Rogelio Rivel, i també en dansa. Ha format part de diverses companyies de teatre des del 2001, realitzant obres d’autors clàssics i contemporànis. Una altra de les seves facetes és el dibuix i la pintura, prenent classes i realitzant diversos projectes d’il·lustració. Va realitzar el seu primer projecte artístic teatral anomenat Cossos Negres pensat també per ser presentat en espais no teatrals. Investiga sobre com extreure el teatre d’un espai exclusiu per a ell; sense crear escenaris artificials, fent servir els espais existents quotidians com a escenari, per entendre de quina manera influeixen aquests espais i la relació directa amb els espectadors en l’obra teatral. Los Rostros del Silencio és el seu primer projecte en solitari.
Activitat gratuïta.
Fotos: CRA’P