CRA’P resident maig 2014

LUCY LIVE

Seguint la línia que he anat traçant en els últims anys, aquest és un treball que engloba la dansa i el clown, en el qual segueixo investigant la frontera entre ambdós gèneres. El meu interès per la dansa recau no tant en la representació d’un estil en concret o en les seves qualitats estètiques (o decoratives) sinó en la manera d’entendre el cos en l’espai escènic. A diferència de la tradició teatral, basada fonamentalment en el text, i en què el cos comunica a través de les accions i del comportament psicològic, en la dansa l’acte comunicatiu es dóna a través de la manera d’estar (i moure’s) en l’espai i el temps. Així, la proesa de la ballarina no és dominar el llenguatge, sinó aconseguir escapar-se’n, ampliar l’espai entre signe i signe.

El clown ens evidencia que el llenguatge és un joc. Una eina útil, però no la realitat. Així, el treball del pallasso consisteix en dominar els nostres patrons emocionals i mentals, evidenciar-los i desfiar el sentit comú.

De la unió d’aquests dos gèneres, sorgeix un humor absurd que combina moments de l’obra amb una narrativa clara amb altres més propers a un significat simbòlic i ambigu.

Diana Gadish: ballarina i clown. Ha viscut a Tel-Aviv, Barcelona i Amsterdam. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i coreografia a SNDO (School for New Dance Development)-Amsterdam-. Com a intèrpret ha treballat en projectes de dansa, teatre, clown i performance art en diversos països europeus. El 2008 va entrar en contacte amb el món del clown a través de Jango Edwards, sent membre regular de Cabaret Cabrón i estudiant i col · laborant amb Nouveau Clown Institute. Actualment actua sobretot en solitari amb els seus propis espectacles on investiga la unió entre dansa i clown. Paral·lelament col·labora amb altres companyies d’ambdues disciplines.