CRA’P residents febrer – març 2014
PRESENTAR L’ESQUERDA COM A LLOC POSSIBLE PER UNA GRAMÀTICA DEL XIUXIUEIG
A partir d’un mapa o cartografia a transitar, com una baralla d’imatges, correspondència oberta (14 cartes) d’una dansa en la formulació del seu propi teixit.
Explorar l’acústica del moviment, l’estat de presència, entonacions d’un gest, ritmes d’un contacte, desplaçaments d’una absència que es juga en la distància amagada … “parpelleja”, desxifrant-se a través de constel·lacions de material en la construcció de situacions-arquitectures nòmades-corpografies d’una xarxa, a la trobada d’aquesta geografia que pot obrir-se pas a l’interior, ramificant-se en múltiples plans.
Succeint, l’espai com a protagonista, la veu del cos, cossos d’una veu, ens vincula en el que deixa segregant la pell d’un espai que toca, capaç d’allotjar l’instant, aquest blanc inesperat allà on la mirada convoca, pren la seva visió.
Marianela León: Li interessa la dansa com espai-temps de connexió entre els cossos. D’intèrprets i espectadors. Cada cos és un pou sense fons que acull tota la vida de la persona. Els sense fons connectats com les clavegueres, l’aigua corre per tot arreu, entra i es barreja entre els pous. Hi ha moltes maneres de submergir-se. I hi ha cubs per pujar una mica d’aigua i beure. El ballarí dóna de beure.
Mónica Valenciano: Ballarina i coreògrafa, segueix estudis de dansa clàssica, contemporània i teatre a l’Institut del Teatre de Barcelona i a la RESAD de Madrid. Completa la seva formació amb diverses disciplines: Yoga Iyengar, R. Laban, improvisació, boxa, tir a l’arc i Tai-txi a Wudang (Xina).Desenvolupa una línia pedagògica impartint cursos i tallers, paral·lela al seu treball de creació.
Ha realitzat i creat, entre d’altres obres: Aúpa, Puntos suspensivos, Miniaturas, Peso gallo. Crea la Compañía El Bailadero, amb la que presenta Adivina en Plata i la sèrie Disparates. Les seves obres s’han representat en teatres i festivals per tota Europa. Juntament amb La Ribot, Blanca Calvo, Elena Córdoba, Olga Mesa i Ana Buitrago, crea el col·lectiu UVI (La inesperada). El 1999 al Festival Desviaciones (Madrid) presenta una retrospectiva de la seva obra, i el 2004, al Festival Escena Contemporània de Madrid li va dedicar el cicle “Perfil”. Participa també en diferents conferències sobre l’escriptura del cos, lectures poètiques i ha presentat els seus dibuixos en diferents exposicions. Amb la col·laboració de Chus Domínguez, investiga el llenguatge del cos en la imatge, compartint residències en creació. (“Un pescador con subtítulos”, “Impregnaciones en la Srta. Nieve y Guitarra”).
Premi Nacional de Dansa 2012