( el cos mediador )
CRA’P Tallers 2023
Dimarts de 12:30 a 14:30. De gener a maig. Inici 10 de gener. ONLINE.
Durant aquest taller abordarem el cos com a interrogació, l’espai com a
laberint, el temps com a respiració de la presència en curs, el moviment com a
lloc de des-cobriment.
Es tractaria doncs de com cultivem aquesta escolta que ens permet accedir al con-tacte ..
de què és el que et mou ?, ..
A la trobada potencial d’una dansa com a experiència real, o manifestació orgànica del
que esdevé a través de nosaltres.
Des d’aquí ,.. el cos oracular consisteix en el desenvolupament d’una pràctica a través del
moviment que ens implica com a lloc de mediació …o ( cos mediador )
Així ballar segregant un estat de joc, incrementa la nostra disponibilitat
d’ atenció – emissió i transmissió, desplegant possibilitats d’un
espai-cos relacional que com-prèn la simultaneïtat del succeir.
Canalitzarem la pràctica des d’ancoratges i connexions tècniques
cap al desenvolupament de la improvisació compositiva, donant lloc
a un procés creatiu de desobstaculització, o alliberació paulatina de la presència.
* En aquesta trobada explorarem diferents eines i aplicacions tècniques com:
– El cos com a canal
– L’estat de joc
– Corpografia – seqüència i partitura
– Del cos del detall a la visió panoràmica
– L’escolta obliqua, percepció i ressonància
– Tactilitat: qualitats i qualitats del moviment
– Respiració de la presència
– La presència com a transparència
– Visió constel·lativa
– L’espai relacional
.. L’espai es presenta a aquell que el recorre ..” Roland Barthes “.
.. Som habitats per una respiració que conjuga origen i present, escoltar la bufada implica aproximar-se al
cor del joc ..” Chantal Maillard “.
.. L’artista és un mediador capaç de donar forma a les energies més subtils, és un ésser en contínua formació,
així la seva carència és el seu do .. ” Pablo Palazuelo “.
.. La dansa no és una cosa que es mostra sinó que deixa veure a través … d’aquesta nu-esa no pensada.
.. Transcendir la perspectiva individual per accedir a la dimensió relacional .. com-prendre és un sentir que transforma
la nostra mirada linial en visió constel·lativa.
.. El llenguatge del cos és potser una manifestació del que està callat,
allò que la memòria arrossega en la seva sang
, balboteig del que encara no s’ha pronunciat … a mig néixer, més que dir escolta . .anomenant, així
descobrir-nos, en certa manera consisteix en la nostra més íntima capacitat d’expressar-nos.
.. El món es manifiesta a través de nosaltres i és a força de no entendre que dancem ..
un cos consisteix en la seva potencialitat de desplegament,
d’espaiament .. al ballar som així transitats ..” Didi Huberman ”
Imparteix Mónica Valenciano
Places limitades.
Preu:
70€/mes (60€/mes associats i col·laboradors de CRA’P)
Inscripcions:
info@cra-p.org / 687 558 878
ONLINE a través de la plataforma Meets.
Mónica Valenciano és Premi Nacional de Dansa 2012 en la modalitat de Creació.
Llicenciada en Dansa i Art dramàtic – per l’Institut del Teatre i dansa de Barcelona – i la RESAD de Madrid. Continuant la seva formació amb diferents cursos, entre altres – Dansa Improvisació amb (Katie Duck) – Tir amb arc – Chikung – Ritme Afroperuà amb (Victoria Santa Cruz) – Tècnica R. Laban amb (Pilar Urreta) – Boxa – Ioga (Iyengar) – Dansa Kathak a Benarès (Índia) – Compàs Flamenc (Madrid) – i Taichí a L’Escola Tradicional de Wudang (Xina). Ha format part del Col·lectiu – “U.V.I – La Inesperada“. Comunidad Pradillo – i del Grup de pràctiques compartides – “misión divina“.
Balla… com qui excava en el cos, des-obstaculitzant, obrint nous circuits que permetin accedir a l’escolta de la seva veu.
Explorant a través de l’escriptura corpo-gràfica – la respiració del moviment – l’acústica del gest – multifocalitat del cos – el cos desplegable en la seva polifonia i possibilitats relacionals . Assistir així al descobriment de textures, tonalitats, qualitats i qualitats que emergeixen d’un continu procés de revelat.
Captant el mateix esdevenir, des d’aquesta escolta del cos-moviment com a instrument i lloc de ressonància, des de la formulació d’un llenguatge que no tracta d’explicar res, sinó d’implicar-nos en la convocació d’aquesta trobada … Mitjançant el cultiu d’un estat de presència que ressoni íntimament a través de l’espectador.
Investiga sobre la capacitat d’habitar qualsevol espai – aprendre a acompanyar el temps – alliberar la veu del cos amagat en el cos que balla -estar en l’aire d’un moviment qualsevol… així desaparèixer cada vegada millor, permetre que quelcom aparegui es con-verteixi quasi en el moviment essencial.
En aquest viatge ha transitat per diferents estacions, donant lloc a vàries peces i assajos. Entre altres: La serie de los 9 “Disparates” (inspirada en els gravats de Goya), Canción Laberinto, Un Pescador con subtítulos, Impregnaciones en la Srta Nieve y Guitarra, Borrado En-Canto, Imprenta Acústica en (14 borrones ) de una aparición produïda per Naves MATADERO (Madrid), amb la col·laboració de L’animal a la Esquena (Girona), Teatro Ensalle (Vigo), Estudio 3 (Madrid), Mnemosyna en col·laboració amb Patricia Caballero produïda per La Poderosa, Festival Salmon (Mercat de les Flors), Espacio Silvestre (El Graner). Barcelona. Mes de danza. Sevilla. Es luna llena en la cicatriz, produïda per NAVES MATADERO en col·laboració amb l’artista plàstica Elena del Rivero i comissariada per Mateo Feijoo.
A més de treballs de vídeo: Srta Nieve y Guitarra realitzat per Chus Domínguez. Octava Errante un encàrrec de Pedro G. Romero, Ensayos para Nada y Ave un encàrrec de Javier Corcovado, la pel·lícula He venido a Leer la Noche realitzada per Manuel F.Valdés (produïda per NAVES MATADERO), el documental La Voz del Cuerpo, realitzat per Marta Blanco, com a registre d’un diari d’assajos sobre el procès d’ “Imprenta Acústica en ..(14 borrones ) ..de una Aparición“.
També vàries publicacions. Textos i dibuixos: Disparates – editat per PLIEGOS de TEATRO y DANZA – (Antonio F.Lera). Música en los huesos – editat per – LA LUZ ROJA. Diarios de una estación – editat per – LA PORTA. Cuadernos de la nave – editat per – LA LUZ ROJA. Un pescador con subtítulos – editat per – ESCRITO A LÁPIZ. La voz del cuerpo – editat per – PLIEGOS DE TEATRO Y DANZA – (Antonio F.Lera). Actualment en procés d’edició: El Cuerpo como lugar de Aparición – Ediciones DocumentA/Escénicas – (Gabriela Halac).
S’han pogut compartir els seus treballs en diversos festivals d’Espanya, Europa, EEUU i Llatinoamèrica.
Continua una línia de creació i investigació en col·laboració amb “El Bailadero – G.I.B.”, així com donant Tallers i Sessions pel Màster de creació (Universidad Carlos III), o pràctiques compartides amb altres artistes.