CRA’P Residents abril 2022
LA PRIMERA PARAULA DEL PRIMER POEMA DE LA PRIMERA COL·LECCIÓ ÉS CISTELLA
“The first word of the first poem of the first collection is basket” és un projecte de recerca que podria traduir-se com “La primera paraula del primer poema de la primera col·lecció és cistella” o ” 一集第一詩の最初の言葉は、バスケット。 Prenem com a punt de partida Man’yōshū 万葉集 la primera col·lecció de poesia japonesa, literalment “Col·lecció de les deu mil fulles [d’arbre]”, que conté 4.516 poemes escrits entre els segles IV i VIII per una gran varietat de persones: homes, dones, emperadors, emperatrius, camperols i anònims. I, efectivament, la primera paraula del primer poema del primer llibre d’aquesta col·lecció és 籠(こ)もよ (komoyo), que vol dir cistella. Des de fa uns mesos, hem intercanviat al voltant d’aquests poemes. Els llegim en les nostres llengües maternes, el japonès i el francés. Aquestes lectures són una oportunitat per obrir debats sobre el que creiem entendre, el llenguatge, la traducció; tot això en anglès, la nostra llengua d’ús comú. Ens interessa especialment la forma tanka 短歌, literalment “cançó curta”, un poema de 31 síl·labes sense rima tallat en 5 versos com aquest: 5-7-5-7-7. També som velles amigues, ens vam conèixer estudiant a PARTS, Brussel·les, l’any 2000 i ara ens qüestionem la nostra relació amb el passat, què recordem o no dels darrers vint-i-dos anys. Per una banda, aconseguim trobar informació i explicacions sobre el context en què es van escriure aquests antics poemes, per altra banda, ens resulta difícil recompondre qui érem nosaltres fa vint anys. La nostra memòria sembla imperfecta i perforada. Dubtem dels nostres propis records. Ens agradaria que aquesta investigació artística fos també un moment d’aprenentatge, esperem asseure una base comuna sobre la qual crear alguna cosa. Ens interessen tant aquests materials distants com la manera com col·laborarem i inventarem una manera de treballar juntes. Estem navegant en una zona deliberadament borrosa entre punts d’ancoratge específics (Man’yoshu, traducció, memòria), a un territori desconegut però comú. Idealment, ens agradaria continuar amb això durant uns quants anys i crear moments públics que siguin alhora moments d’aprenentatge i d’actuació.
Kotomi Nishiwaki (Japó, 1978). Es forma en dansa a P.A.R.T.S a Bruselas. Ha treballat amb Anzu Furukawa (Butoh), Abraham Hurtado, Adam Linder, Laurent Chetouanne, Meg Stuart/ Damaged Goods i altres. Com actriu apareix a la sèrie de televisió de HBO “Foodie Love” 2019 d’Isabel Coixet, Netflis “Bird Box” d’Alex i David Pastor i altres cineastes. Crea l’associació Parkkeito amb Miquel Casaponsa al 2017 a Barcelona. Creen “Mi-Ru” 2018, a la Sala Hiroshima de Barcelona i “New (a) Days” (2021) al Festival Grec @ Antic Teatre. També creen tallers per a nens i nenes al Macba i actualment treballen en una nova peça “ROKATEI” .
Ondine Cloez (França, 1979) és una coreògrafa i intèrpret francesa afincada en Brusel·les. Comença la seva formació en dansa clàssica al Conservatori Nacional de Grenoble. L’any 1998 es trasllada a Brusel·les i estudia a P.A.R.T.S. durant tres anys. L’any 2002 participa en la formació Ex.e.r.ce del Centre Chorégraphique National de Montpellier. Des de llavors treballa com a intèrpret per a Mathilde Monnier, Laurent Pichaud, Linda Samaraweerova, Marcos Simoes, Sara Manente, Jaime Llopis, Randy Carreno, Rémy Héritier, Antoine Defoort & Halory Goerger, Grand Magasin, Jocelyn Cottencin, Loïc Touzé… Al 2009, filma amb Sara Manente i Michiel Reynaerts el vídeo Algunes actuacions i el projecte in situ Grand Tourists. Al 2018, crea la seva primera peça, Vacances vacance, seguida de L’art de conservar la salut al 2020 i la seva versió a l’aire lliure La Ballade des Simples. Al 2020-21, Ondine Cloez és artista resident als Laboratoires d’Aubervilliers on fa diverses propostes en torn al seu projecte: performances, passejos i visites, conferències sobre la salut i l’Edat Mitjana, tallers.