CRA’P Col·laboracions 2020-2021
21 Nov / 12 Des / 16 i 30 Gen / 20 Feb
CRA’P col·labora amb el Museu Abelló en el cicle ‘Paisatge en despaisatge’.
Us proposem un taller que anomenem tal·ler per la possibilitat d’entreteixir experiències que provinguin d’una deriva que anomenem derriva. És una derriva perquè deconstrueix els marcs conceptuals que han fixat la relació entre cos i paisatge. Farem cinc sessions en dissabte, entre novembre i febrer, i aportarem materials que s’exposaran a l’Aparador del Museu Abelló.
El tal·ler té dues bandes. A la primera expliquem les narratives de lloc, quins conceptes, metàfores i símbols comuniquen el paisatge amb l’experiència personal, i a la segona treballem l’ambientalitat del cos, en relació amb aquestes narratives fent ús de la sala com una translació de la derriva inicial.
21 novembre a les 11h – Derriva:
La primera derriva inicia el cicle “Paisatge en despaisatge”, el punt d’encontre serà l’aparador del Museu Abelló, des d’allí seguirem les lleres d’inundació del Besòs fins a les bombes hidrogeoquímiques enterrades camí del municipi de La Llagosta on farem la inauguració del projecte. A partir de la immersió en el paisatge oferim una experiència col·lectiva que posarà en relació els fluxos que configuren el lloc amb la meteorologia del cos.
12 desembre de 16h a 18h – Tal·ler a l’espai de CRA’P.
16 gener a les 11h – Aixecar la Derriva:
Sortim de l’Aparador del Museu Abelló. Aquesta segona derriva l’hem d’aixecar entre tots. Volem que els participants del tal·ler ens portin al lloc on volen construir la derriva.
30 gener de 16h a 18h – Entretelar el Tal·ler a l’espai de CRA’P.
20 febrer a les 11h – Debat en bat:
Cloenda a CRA’P. Obrim de bat en bat un finestral des d’on veure l’experiència del tal·ler i de les derrives. Volem de-batre la possibilitat èpica del gest ecològic: l’espiga que grana l’esperit del lloc, o que fa espigar el lloc de l’esperit, de-batrem per separar el gra de la palla i amb aquest blat enfornarem els pansaisatges.
Dirigit per Jordi Mas i Daniel Farré
Gratuït
Inscripcions:
info@mixite.cat
Hiat_ús grup. Som un col·lectiu obert que treballa l’art de la memòria del paisatge, una dramatúrgia dels llocs, tant des de l’anàlisi eco-social, com des de la performativitat que s’hi genera en situar-hi moviments, objectes i paraules. Utilitzem els hiats o les inconformitats per poder des-ocupar l’espai tot travessant-lo deixant un buit rere d’un cos, una possibilitat de llegir allò que no ha tingut registre. Ens movem reomplint la memòria dels llocs.
El nostre treball es basa en un analisi dels fluxos que construeixen el paisatge, inicialment a partir del vector aigua: l’erosió, la sedimentació i les alteracions antròpiques. Trobem metafores que per analogia ens descriuen simultaniament la dinamica del paisatge i la cultura o l’expressió del cos. Portem el paisatge a l’escriptura i a la performativitat corporal.
Treballarem sobre els sòls contaminats i els paisatges enllocats a les lleres del Besòs entre Mollet i La Llagosta. Us convidem a participar en el taller i en les derives per trans-crear aquests paisatges després de la pandèmia. L’Escriptura hipertextual sobre els llocs ja ha començat: www.paisatge.morfia.net
Hiat_ús grup és un col·lectiu format per Jordi Mas, investigador ecocorporal i ballarí ambientalista, i Daniel Barbé Farré, geòleg i assagista. Comencen a treballar junts en l’«Oda al Cos» (Obrador d’Activismes del Cos) que es presenta al CCCB amb la col·laboració de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua en el seva orientació cap a la crisi provocada pel canvi climàtic en diferents paisatges de Catalunya (2018). Actualment, també estan desenvolupant el programa educatiu escolar «Aigua i canvi climàtic» del Consell Comarcal del Maresme, on treballen el paisatge, el cos i la tecnologia de forma conjunta, per aproximar-nos els efectes locals del canvi climàtic (2019).
* La investigació artística que practica Jordi Mas posa en correlació la dansa i el paisatge. Es mou entre les capacitats ambientals del cos que balla, localitzant la seva meteorologia en contextos territorials concrets, amb l’objectiu principal de fer més plural el significat del lloc. Ha desenvolupat els projectes de llarga durada «Nou paisatge, o no paisatge» sota el prisma d’una geografia dansada, i el procés participatiu en territoris de perifèria i creació col·lectiva amb els seus habitants: «Coreografia i paisatge». www.jordimasdansa.com
* Daniel Barbé Farré cuida un obrador transversal de cultura entre l’èpica del paisatge i la lírica de l’activisme. Busca una escriptura situada a l’encreuament de l’Enciclopèdia de Novalis amb el Locus Solus de Raymond Roussel i el Lapidari de Plini. Inscriu el paisatge en un art de la memòria en el qual no nomes trobem llocs i objectes, sinó que també ens calen les transicions d’un cos entre els diferents llocs per formar les figures. www.paisatge.morfia.net
Fotos: Fiona Capdevila